Treball presentat:
Primerament voldria fer una breu recol·lecció de tot allò del que m’agradaria reflexionar al llarg d’aquest document:
1. Finalitat de l’educació
2. Metodologia del professor
3. Paper del mestre
4. Les emocions
La finalitat que aquest mestre li dóna a l’educació és: ser feliços. Això em porta a reflexionar el fi que nosaltres li donem. Penso que en el nostre país l’únic que ens importa és que la societat vagi a l’escola per a desenvolupar-se tant personal com socialment,que aconsegueixi les millors qualificacions i pugui arribar a realitzar una carrera.
A la classe dels nins xinesos penso que també tenen aquestes fites però que el més important de tot, és aconseguir-les per així poder tenir una vida feliç: desenvolupar-se socialment per tenir unes bones relacions amb els seus companys, no discriminar als altres i que ells tampoc es sentin discriminats i exclosos... Per tant, aconseguiran la felicitat aprenent a pensar en els altres.
Hem de tenir presents que com deia Aristòtil “La fita suprema de l’home és la felicitat”.
En quant a la metodologia que utilitza he de dir que hauríem d’aprendre del mestre Toshiro Kanamori. Aquest, sobretot té molt de contacte físic amb els alumnes, és a dir, quan estan tristos, els ensenyen els deures... sempre té un gest afectuós: els xoca les mans, els fa una carícia... Això fa que en els nins es creï un vincle d’afectivitat amb el seu mestre i que aconsegueixin més fàcilment els aprenentatges ja que estan sempre motivats.
Així mateix no tenen llibres de text i conten amb molt pocs recursos (llapis, paper i poc més) però és impressionant com de la no res poder aconseguir tot el que aprenen. El professor el que fa és treballar amb elements emocionals. A partir d’un sentiment, situació viscuda a classe, conflictes... fa que els seus alumnes escriguin cartes i les llegeixin, que faixin composicions de lletres i música... Per tant, integra tots els continguts acadèmics així com la lectoescriptura, música... dins les activitats. Això penso que és molt positiu ja que no està obligant als nins a escriure un text, o a realitzar una activitat sense motiu. Els nins estan fent una activitat que els motiva i els interessa, una activitat que té molta importància per ells i que per tant permetrà que assoleixin uns aprenentatges significatius que tindran presents per a tota la seva vida.
A la nostra societat ens compliquem la vida cercant materials, recursos i activitats però com futures mestres hem de tenir en compte que en la senzillesa es troba l’essència i que no tenim per què fer-ho tot tan complicat.
Pel que fa al paper del mestre, em sorprèn l’actitud que té. Per una part presenta una actitud autoritària, però per una altra banda escolta als nins i sap canviar la seva forma de pensar quan els nins l’argumenten els seus pensaments. Així puc citar l’exemple de quan el mestre volia castigar a un nin perquè s’havia portat malament sense anar a jugar amb les barques que ells havien construït. Els nins de la classe van sortir a la seva defensa i van convèncer al professor que el deixés sortir. La seva opinió va canviar ja que amb el que van argumentar els nens va comprendre que la solució tindria que vorer amb el problema, no amb les barques.
Penso que quan seiem mestres hem de tenir una part d’aquesta actitud democràtica ja que hem de valorar els interessos dels nins i modificar la nostra tasca educativa per així poder adaptar-nos a ells al màxim.
Per finalitzar volia parlar de les emocions dels nins i es que em crida molt l’atenció que tant els nins com les nines no guarden les seves emocions, si han de plorar ploren... Pareix que a la nostra societat les emocions les amaguem més de la conta i a més solem vincular el plorar més a les dones que als homes. Però, com hem vist al vídeo, és molt important que els nins expressin les seves emocions i que no s’ho guardin a dintre ja que així els permetrà estar més tranquils i podran compartir amb els seus companys els seus sentiments esperant per la seva part una empatia.
Per finalitzar m’agradaria dir que desprès de vorer aquest vídeo puc reafirmar que el nostre futur treball és meravellós. Tenim en les nostres mans la felicitat d’un conjunt de nins, la tasca d’ensenyar-los tant aprenentatges acadèmics com socials, afectius.. i la possibilitat de viure situacions que ens faran aprendre dels mateixos infants.
Per què elegeixo aquesta activitat?:
He decidit escollir aquesta activitat perquè em va arribar molt al fons del meu interior. Penso que és un vídeo que hauríem de vorer tots els futurs mestres i també els que ja es troben immersos dins d’aquesta professió, encara que ja hi portin anys de dedicació.
Després d’haver realitzat aquest treball, poc em queda per dir d’aquesta excel·lent persona.
El que més em va cridar l’atenció és lo diferent que tracta als seus alumnes en quant a el que estam avesats a fer. No els té a una bombolla en la qual ningú els pot danyar. Aquest, intenta fer-los parlar de la mort, un tema que solem fer que per als nins sigui tabú. No ens adonem del que ells pensen i senten al seu interior. Pensem que són tan petits que no els hem de fer patir amb aquests temes, però penso, que si no ho fem, els estem provocant angoixes al seu interior que es quedaran reprimides.
Així mateix, m’ha fet vorer com es pot centrar l’escola no des d’un punt de vista basat tan sols en els continguts i objectius, sinó basada en els seus alumnes, a on amb les seves vivències i experiències del dia a dia serveixen per aprendre aquests continguts acadèmics.
Per tant, aquest treball amb diferència ha set el que més m’ha agradat ja que m’ha fet pensar i reflexionar molt en quant a com nosaltres som els responsables de com seran les nostres classes; de com ha de ser el nostre rol de mestre en cada moment (autoritari, democràtic...); de la metodologia que portarem a terme; de si escollirem treballar amb llibres o fitxes o si ens basarem en una escola més comprensiva a on crearem grups de treball heterogenis en els quals els integrants d’aquests es recolzaran els uns amb els altres, on farem una programació més oberta i flexible per adaptar-nos a les necessitats i capacitats de tots els nostres alumnes; i el més important de tots, si escollirem una dinàmica de classe en la qual tots ens coneixerem i serem acceptats envers les nostres diferències.
